dijous, 11 de març de 2010

PRADERIES DE POSIDÒNIA

www.cram.org/files/pdf/informe-praderia-posidonia.pdf
llegiu detingudament els treballs i feu-ne les observacions pertinents per poder fer una bona sel·lecció dels articles més el·laborats i interessants.
0 Escrit per en Jordi Regàs. Serveixi com a referència per com ha de ser un article. Recordeu les parts importants:
títol, síntesi de l'article, desenvolupament de detalls, final d'article conclusió.

Investigació i recerca 27 d'Agost 2009

Caulerpa racemosa a l'arxipèlag de Cabrera

Les salpes es mengen la Caulerpa racemosa


Acaba d'aparèixer un raig d'esperança davant l'arribada de l'alga invasora Caulerpa racemosa a la costa catalana, una notícia de la que ja us hem parlat abans en aquesta web. Sembla que el peix vegetarià popularment conegut com a Salpa (Sarpa salpa) es menga de forma preferent la Caulerpa. Això és almenys el que demostra un estudi que està realitzant el CSIC junt amb la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino. L'estudi porta per títol: “Invasión del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera por algas introducidas: dinámica de la invasión y efectos sobre las comunidades bentónicas”. Dirigit per Enric Ballesteros del CEAB-CSIC, l'estudi se centra en tres espècies d'algues invasores: la Caulerpa racemosa, la Lophocladia lallemandii i la Womersleyella setacea, i ha consistit en fer un seguiment durant 4 anys de la seva distribució i expansió a l'arxipèlag de Cabrera, al sud de Mallorca.
Aparentment l'alga més complicada de combatre, a partir del que diu l'estudi, és la Lophocladia lallemandii. Aquesta alga, que es distribueix entre els 5 i els 35 metres de profunditat, desplaça les algues fotòfiles i hemiesciòfiles i també les plantes autòctones com la Posidonia oceanica d'aquesta zona. En el cas de la Lophocladia els científics han observat a més que es reprodueix de forma sexual, cosa que afavoreix una ràpida expansió i complica enormement el seu control.
Pel que fa a la Caulerpa racemosa, l'estudi ha constatat una distribució en una franja d'entre els 25 i els 50 metres de fondària. El creixement seria però només vegetatiu i no sexual. La dispersió de la Caulerpa es veuria afavorida, per tant, pel trencament en trossos més petits que els corrents marins poden dispersar, un fet afavorit per la pesca i que s'hauria de tenir molt en compte. La bona notícia és que les Salpes podrien controlar l'expansió de l'espècie, donat que els científics han observat que aquest peix, el principal herbívor del Mediterrani, es menga amb entusiasme la Caulerpa, alga que prefereix davant d'altres d'autòctones. L'altra espècie que consumeix Caulerpa racemosa és l'eriçó de mar comú (Paracentrotus lividus), però només en zones on tot just ha començat la colonització. Pel que sembla seria incapaç de controlar l'expansió en llocs on ja s'ha instal·lat la Caulerpa racemosa.
Finalment la Womersleyella setacea es desenvoluparia sempre per sota dels 25 metres i podria alterar les comunitats de coral·lígen i algues hemiesciòfiles, però de moment tampoc s'ha observat que es reprodueixi de forma sexual.
Us hem adjuntat un PDF d'una presentació en anglès de l'Enric Ballesteros sobre les algues invasores i el seu control.

Lophocladia lallemandii, una de les algues invasores

La Lophocladia ofega les Cystoseires

Una Pinna nobilis recoberta per dues espècies a l'hora, Lophocladia i Caulerpa
Publicat per: Jordi Regàs

 1-Judit, Eva, Judit
Estrella de sorra


Nom científic: Astropecten aranciacus
Nom comú: Cat: Estrella de sorra
Família: Equinoderms
Tipus paisatge: praderies, sorra
Fondària: Fins als 20m
Mides: Fins a 40-50cm
Taxonomia: Phyllum: Echinodermata, Classe: Asteroidea, Ordre: Paxillosida, Família: Astropectinidae
Primer dir que aquestes estrelles de sorra no són les mateixes que les estrelles de mar, tot i que moltes vegades es confonen.
Tenen una placa gran, plana i plena de papiles,. Els seus 5 braços tenen forma triangular allargada i les vores estanrecoberts per una doble filera d'espines grans i molt afilades. Part dorsal de color vermell ataronjat intens amb possible presència d'algunes taques més clares. Les espines són d'un color més clar i els podes (peus) de color groc.
Casi sempre es troba enterrada a la sorra o al fang, entre 10 i 30 metres, encara que se l'ha trobat a 1000 metres de profunditat. Habita zones in-fra i circalitorals de fons arenosos i formacions de fanerògams. Es distribueix per el Mediterrani i l'Atlàntic. Pot estar a algunes reserves marines com aquestes: Cabo de Gata-Níjar, Cabo de Palos e Illes Formigues, Freus d'Eivissa i Formentera,
Illes Medes, Illa de Alboràn, Illa de Tabarca, Illes Columbretes, Levante de Mallorca – Cala Rajada.
S'alimenta de mol·luscs, altres equinoderms i inclús de peixos. Com totes les estrelles es tracta de un gran depredador que sol alimentar-se de bivalves.
Una especie similar a la estrella de sorra es la Luidia ciliaris.
Es hemafrodita i té fecundació externa. Els individus mentre són joves són mascles i es transformen en femelles quan són més madurs

 

Estrella de sorra a Lastres
 
(feta per Nacho García el 13/07/05)





2

Aleix Godina



v.s taxifola Caulerpa
Posidonia oceanica

 
 
 
L'aigua del mar Mediterrani repressenta no més del 0,7% del total de les Aigües de tot el planeta. Però tot i això hi podem trobar milers d'espècies, i una de elles és la Posidònia Oceànica. Aquesta és planta submarina amenaçada per una altra planta anomenada Caulerpa taxifolia. Aquetes plantes viuen bastant a la vora de la superfície de mar, i les dues plantes volen viure en el mateix lloc. De la manera que la Caulerpa es posa sobre una de la Posidònia i la tapa. Nomès es troba aquesta amenaça en algunes zones del Mediterrani.

                                           
                                               
La Posidonia Oceanica en les seves fulles que son llargues hi conté materia orgànica de la cual casi tots els peixos s'alimenten. Per això en les praderies de Posidònia hi ha tanta biodibersitat. Contre mes profund sigui el terreny menys posibilitats hi ha de que trobem exemplars. Normalment no les trobem mes abaix dels 25m.
Caulerpa: Hi ha uns quants tipus. Alguns dells son, per exemple: Caulerpa Taxifolia, Caulerpa Racemosa, Caulerpa veravalensis, Caulerpa Mexicana, Caulerpa prolifera. Ampliament utilitzat com a planta ornamental en els aquaris d'aigua salada. Com totes les plantes s'alimenta fent servir la fotosíntesi.
Tot va començar en un laboratori de Mònaco en el 1984. Aquesta alga nomès acabà d'anar a parar al Mediterrani, es va escanpar rapidament. La Caulerpa que de moment s'ha trobat que pot ser mès perillosa es la Caulerpa Racemosa, i es coneixen 6.000 especies de Caulerpa Racemosa. Al Mediterrani hi ha unes 450 especies agrupades en 37 families. En un estudi es van descobrir 31 de les 450 especies, agrupades en 13 families. Les rames de la Caulerpa poden mesurar entre 5 i 65 cm de longitut.
















              
                                                                                                                                                                   
    La Caulerpa és un posa sobre La Posidònia                                                                                                          
                                                                                                             
                                                               
 
La Caulerpa pot aguantar temperatures bastant baixes, com per exemple 7ºc, 10ºc,15ºc. Pot colonitzar tot tipus de substrat. Alguns submarinistes l'han observat a -99 metres de profunditat. Si hi ha alguns hiverns que fa molt fred, superviveix sense tindre cap problema.
A poc a poc domina o elimina les altres algues i afecta les Posidònies. La fauna pateix igualment canvis importants, en particular la fauna fixa (gorgònies, esponges ...) o poc mòbils (erizos. ..). Un fragment de alga pot viure fora de l'aigua durant mes d'una setmana. 
Quan ens disposem per arrencar la Caulerpa hem de tindre molt de comte per no embrutar un altre zona mès del Mediterrani.           
 
 
 




3
TORTUGA BABAU Carla, Beatriu,Blanca

La posidonia es un important producte primari i aporta al medi mari grans cuantitas de materia organica.
Tortuga Babau
Es una de les espcies que abunda en les praderies de posidonia. Una praderia de posidonia es un pla de refugi on abunden moltes especies d'essers vius. Una d'elles es la tortuga babau.
La tortuga Babau està en perill d'extinció. És l'especie mes abundant en el mediterrani. És obnivora. Menja crancs, meduses i altres muluscs i crostacis, etc.

Els individus adults no solen superar els 100 cm de closca , solen pesar 90 kg tot i que s'han trobat exemplars de fins a 400 kg.
El seu color és marró amb variacions importants entre individus de la mateixa especie. La tonalitat és qüasi sempre mes fosca en les zones centarls de la closca i en les capes dermiques enfortides del cap. És caracteritza també per tenir 4 o 5 escuts i dos ungles en cada aleta.




4
 PRADERIA DE POSIDÒNIA
FRUITS DE LA POSIDONIA(ACEITUNAS DE MAR) Andrea Polo e Ingrid Juarez

La posidonia oceanica  no es una alga sino una planta endemica del mediterrani.Amb arrels tija , fulles i fruits que viuen sota l'aigua entre la superficie i entre una profunditat maxima de 40 metres.La planta forma praderies. creixen en fons arenosos. Les seves fulles son verdes,llargues i aplanades,que poden arribar a mesurar un metre o metre i mig.La mitja de els brots son d'uns 30 añys.
La posidonia oceanica floreix a la tardor, no sempre done fruits anomenats :"aceitunas de mar".
Son els fruits de la posidònia, unes boletes que quan es desprenen  de la planta floten,fins a  la vora de la platja, on apareixen entre maig i juny aquestes boletes de tacte aspre que arriben a les costes durant els temporals es tracta dels rizomes .La planta es pot regenerar desprès de temporals a un bon ritme  cosa que no pasa quan es tracta de desperfectes per raons humans com els anclatjes de vaixeills.
 
Les praderies de posidonia oceanica juguen un paper fundamental de la conservacio de la biodiversitat marina pero en alguns llocs del litoral estan graument afectades. Les praderies de posidonia oceanica constitueixen un element clau per el coneixement i la proteccio gestio de la fanerogama marina.Forma extensos prats ondulats que donen aixopluc i aliment a nombtoses especies .aquesta planta es important per diversos factors per una banda produeix una gran quantitat de materia organica i d'oxigen de manera que enriqueix considerablement d'altres ecosistemes i d'altra banda també perque formen esculls  a moltes badies i platjes que n'evita l'erocio i desaparició.Hi ha varies especies de estrelles de mar i numerosos erisos que que es nodreixen d'aquesta planta.
*Planta endèmica:Que viu exclusivament en una regió determinada.
*Fanerogama:Que produeix flors.
 
 *Rizomes:Tija subterrànea normalment de creixement horitzontal amb aspecte d'arrel.
 
 
 
 




5

Elena Estrada Nájar
Mònica Ibañez Miró
POSIDÒNIA

Alga dels vidriers
A Catalunya la posidònia es coneix amb el nom d'alga dels vidriers. Abans a les platges agafaven les fulles seques de la posidònia i la feien servir per embolicar i protegir les peces que fabricaven els vidres de cara el transport. A part les fulles seques també es feien servir per omplir matalassos i coixins. També ha substituït la palla, tant com aliment per els animals com la fabricació de maons.
S'ha arribat a contar a les praderies de posidònia fins a 400 especies d'algues i diversos milers d'espècies animals.
No suporta els canvis de salinitat ni les aigües brutes. També és molt delicada pel que fa a la contaminació de l'aigua. Es considera per tant una espècie que serveix com a indicador de qualitat ambiental.





6

La Posidonio, els canvis de salinitat i les aigües brutes.


La posidònia, no suporta el canvis de salinitat ni les aigües brutes.També és molt delicada pel que fa a la contaminació de l'aigua. La posidònia és molt sensible als augments de salinitat i perquè els residus d'una desaladora no afectin a aquestes praderies hauria d'arribar fins a elles de forma molt diluïda. Es considera per tant una espècie que serveix com a indicador de qualitat ambiental.

Les praderies de Posidònia oceànica podran veures afectades per l'activitat de desaladores en la costa, ja que és una planta molt sensible a l'alta salinitat. L'impacte de les instal·lacions ve donat per l'abocament d'aigua de mar concentrada, que conté una quantitat de sal superior a la de l'aigua de mar normal. Aquests factor afecta en una mesura o una altra als distints organismes, depenent de la seva tolerància i capacitat d'adaptació als canvis, com a les praderies de Posidònia oceànica, que es troben en perill d'extinció. Els alguers es troben amenaçats, entre altres causes, pels abocaments incontrolats que contaminen l’aigua, la construcció de ports, molls i edifics que originen canvis en els corrents marítims, la regeneració de les platges amb extraccions d'arena del fons del mar, la pesca il·legal d'arrossegament, l'ancoratge no regulat d'embarcacions i la introducció d'espècies exòtiques com la Caulerpa taxi folia.




7



8

4 comentaris:

  1. Aleix Godina Navarro 1rA14 de març de 2010 a les 5:10

    1- S'han deixat paraulas i lletres, i han ajuntat paraulas.
    En una part diu que la estrella es troba fina els 20 metres, i despres diu que es trobaentre els 10 i 30.
    Hi han algunes paraules que no se sap que signifiquen.

    2-S'ha equivocat una mica al redactar-ho,faltan paraulas o subjectes. Hi han faltes d'ortografia.Faltaria completar en quines zones del mediterrani. El treball de recerca es bestant vo.

    3- S'han equivocot en posa (Medi mari).Diuen que es una especie en extinció i diuen que abunda molt en les aigües del Mediterrani.
    Hi ha una falta d'ortografia.

    4-Esta ben redactada, però s'ha d'estructurar una mica millor.

    5-La recerca es una mica simple.

    6-Hi han faltes d'ortografia. S'ha de ordenar una mica l'estructura.

    ResponElimina
  2. Alex Montaño 1 er A14 de març de 2010 a les 8:11

    OPINIÓ DELS TREBALLS SOBRE LA POSIDÒNIA

    TREBALL 1- No han dit que són organismes pluricel·lulers i a les característiques posa que poden arribar fins als 20 m i al text posa que poden estar deld 10 fins als 30.No han explicat la seva reproducció ni les referències però està ben organitzat.
    TREBALL 2- No han posat referències ni autor però la informació esta ben organitzada.
    TREBALL 3- Han dit que la posidònia és un prducte primari per què fa matèria orgànica però no han explicat com fan perquè hi hagi matèria orgànica.No han dit quan mesuren les tortugues ni fins a quants anys poden viure i no han posat referències ni l'autor.
    TREBALL 4- No han posat referències ni l'autor però està ben organitzat.
    TREBALL 5- No han explicat per què es feien servir per embolicar aliments .Hi ha poca informació no hi ha referènsies ni l'autor.
    TREBALL 6- No se sap de qui és,no hi ha referències ni l'autor.

    Fet per l'Àlex Montaño 1 er A

    ResponElimina
  3. 1- Després de mirar-me la notícia d'en Jordi m'he donat compte de que no hem posat cap enllaç i hem posat tota la informaciò massa junta, sense separació entre idees. També trobo que hauriem d'haver posat d'on hem tret la informació.

    2- Les idees estan desordenades, va saltant d'un tema a un altre i per això m'ha costat una mica seguir la lectura. Hi ha algunes faltes d'ortoigrafia i altres coses així. En general el tema m'ha semblat interessant, no sabia que hi havia aquesta espècie que estava afectant a la posidònia.

    3- En general ho veig massa curt ja que es pot posar molta més informació i el tema m'ha agradat perquè poca gent s'ha interessat en una espècie en concret que viu a les praderies de posidòniua. Trobo que esta ben estructurat perquè separa be les idees i facilita la lectura.

    4- La estructructura trobo que esta força be perque a més de separar les idees han posat enllaços a llocs importants i a els llocs d'on han tret informació. El tema es interessant pero posa molt poca informacio d'això, en parla més de la posidònia en general que no del seu fruit.

    5- El trobo masssa curt, i a més el tema del que parlrn ja l'hem fet a classe i n'hem parlat molt. No està molt ben estructurat perquè posa totça la informació seguida sense gaires separacions i no hi ha cap enllaç.

    6- El tema es interessant, pero haurien d'haver separat més les coses i haver posat enllaços. Haurien pogut posar més informació.

    ResponElimina
  4. Judit Rodríguez:
    ·Treball 2: No està molt ben estructurat.
    ·Treball 3: És curt però té informació important.
    ·Treball 4: Està bé però es podien haver especialitzat en algun organisme en concret.
    · Treball 5: És curt i hi ha informació que no es gaire important.
    · Treball 6: És curt i no em sembla molt interessant.

    ResponElimina