OBSERVACIONS DE NATURA

El Sistema Solar a escala.

2011-11-06T14:08:00.000-08:00

calculem la distància i dimensions dels planetes del Sistema Solar.

això només acaba de començar...

2010-06-22T10:17:00.000-07:00

sí, ja sé que el curs s'ha acabat. Em sembla que a tots ens anirà bé fer una mica de vacances. Però també sé que heu fet un gran pas amb un gran esforç i això és per celebrar-ho.

Gràcies als que m'esteu escrivint per despedir-vos i milions de gràcies per les vostres paraules, m'han arribat molt fort.

Espero i desitjo que us ho hagueu passat, ni que sigui una mica, bé i somrigut de tant en tant amb l'anar fent del dia a dia.

No és senzill explicar l'Univers, els organismes, la geología, la matèria i la física i química d'aquesta... i puc entendre que més complicat és entendre-ho tot. Però si heu adquirit la base de la ciència que és la observació (directa o indirecta), ja teniu mig camí fet. Ara només us cal tenir curiositat... però això ja depèn de cadascú.

La meva feina era ensenyar-vos a observar què us envolta. I a partir d'ara, si la curiositat us hi empeny, segur que fareu grans troballes, ni que sigui amb els companys de viatge.

Jo també he après moltes coses al costat vostre, encara que no us ho creieu i per això us he de dir moltes gràcies també a tots vosaltres.

Avui algú m'ha demanat:

- què cal fer de deures d'estiu?
(cal resposta? bé potser sí)

Deures d'estiu: Aquest estiu cal trobar la vostra curiositat. Sí, sí, això són els deures. No és gens senzill i molts trigareu anys a trobar-la. Però bé, per qui tingui ganes de provar-ho ja sabeu que ara teniu una bona eina per trobar la curiositat: la observació. I si junteu curiositat i observació si us plau, feu-m'ho saber. M'encantarà saber on heu arribat amb tant potent combinació.

Si algú s'anima a fer algun vídeo documental de natura i penjar-lo al youtube, algun treball en format presentació digital, o potser a seguir anotant observacions a la llibreta de camp, estaré encantat d'anar-m'ho mirant si m'ho feu arribar. I si voleu us el penjaré al blog perquè vagi on vagi l'any vinent, els nous alumnes puguin tenir-vos també de professors ajudants meus. I si voleu penjar algun comentari aquí en aquesta notícia doncs també ho podeu fer, encantat de seguir en contacte.

Aprofito l'ocasió per si algú vol conèixer qui em va ensenyar això d'observar, el Dr. Jordi Sabater Pi. Us he parlat d'ell i teniu algun enllaç al blog. Ara m'he muntat un web personal (perquè a part de fer de professor m'encanta la fotografia, fer documentals, ...) on podeu escoltar de la seva veu, les observacions que va fer a l'Àfrica. Penseu que d'això fa dos anys i ja era molt gran i tenia la veu atrotinada, però crec que el document us pot fer acostar a trobar les ganes per buscar la vostra curiositat.

http://observant.com.es/tot

Jo la setmana vinent de juny encara seré per l'Institut dilluns i dimecres que dimarts és festa. No m'he pogut despedir de vosaltres en persona però si algú vol venir a treure el nas, m'encantarà felicitar-vos personalment. Encara teniu algun treball alguns per recollir. Bé, potser per Sant Joan us aniria bé.

Merci a tots per les bones estones i somriures que hem passat i desitjo de tot cor que passeu un genial estiu plè d'emocions.

Una abraçada ben gran
Albert

00 Observacions al quadern de camp

2010-05-11T13:46:00.000-07:00

i aquí els quaderns de camp de final de curs. Enhorabona a tothom qui l'ha presentat.
1r A Quaderns de camp – maig

1r B Quaderns de camp – maig

1r C Quaderns de camp – maig

1r D Quaderns de camp – maig

us adjunto un exemple més dels quaderns de camp... el gran mestre Fèlix Rodríguez de la Fuente.

bé i aquí teniu els resultats... jo em sembla que aquesta colla de valents de l'observació i el dibuix es mereixen una gran felicitació. enhorabona a tothom.

Com ha anat la sessió de dibuix? Espero que hagi estat més divertida que no pas estressant. Ara que ja heu dibuixat tots els llops us diré que heu après una cosa molt important (potser la cosa més important ) en ciències naturals i en el treball de camp que és a observar i observar detalls. Els dibuixos no sé si us faràn rics per vendre'ls però us ben asseguro que l'exercici que heu fet de intentar reproduir la fotografia del llop us ha començat a obrir la porta al què ha de ser la observació. I a part estic segur que us ha tret la por a dibuixar organismes. Després d'haver vist el llop-canitxe, el llop-salsitxa, el llop-foca, el llop-doraemon, el llop-patata, el llop-robot,.... i haver rigut una miqueta amb el vostre art, ja no us ha de fer cap mena de por dibuixar la natura. Bé, pel proper dia de pràctiques cal portar el dibuix de la fotografia dels dos llops que estan trotant amb el vostre nom i cognom per fer novament una exposició dels vostres dibuixos. Bona feina

QUÈ HA DE TENIR UN QUADERN DE CAMP?
En un quadern de camp és important que les anotacions les localitzem i datem. Això ens permetrà amb el temps recuperar dades per veure com evoluciona la natura si és que mai ens cal.
Esquemes de camins, mapes, ens ajudaran a tornar als llocs d'interès.
Anotacions de detalls ens permetràn descriure aspectes de la natura.
Els dibuixos naturalistes o científics (amb mesures de dimensions) ens ajudarà a fixar-nos en els detalls que molt sovint passen desapercebuts quan observem la natura.
I per practicar anem a provar amb una espècie que comença a fer acte de presència pel Pirineu Català. Canis lupus signatus.

HIDROSFERA

2010-05-06T07:26:00.000-07:00

Com muntar un blog d'informació

2010-04-28T23:06:00.000-07:00

Què cal tenir en compte a l'hora d'escriure una notícia?

- LA FONT D'INFORMACIÓ (cal que sigui fiable i documentar-la sempre)
- LA REDACCIÓ DE LA NOTÍCIA (cal que sigui clara, adequada per les persones a qui va dirigida i ordenada en la seva estructura)
- LA NOTÍCIA ( cal que sigui original i no una simple còpia d'un altre artícle. Quan escrivim és per explicar alguna cosa o un punt de vista que no s'ha explicat abans.)
- LA PUBLICACIÓ (és bo que la notícia sigui el més completa possible amb gràfics, imatges, vídeos,... cal aprofitar els recursos que ens ofereix a dia d'avui la xarxa internet)

muntar 1

muntar 2

editar 1

editar 2

LES VOSTRES CURIOSITATS

2010-04-12T23:35:00.000-07:00

Hola Albert, sóc la Judit de 1rD. He trobat una notícia que m'ha interessat, tracta sobre una hipòtesis de com va arribar l'aigua a la Terra.

http://www.soitu.es/soitu/2009/10/28/info/1256756799_559922.html

Hola Albert:

Sóc el David Giménez de 1r ESO B.

Com que avui la Irene i la Aina han explicat l’escala de Fujita hi han discutit sobre si havia hagut algun tornado de F6, m’he interessat i ho he buscat.

Jo he trobat que el tornado detectat (a terra) ha sigut de F5, però com deies a classe pot ser que hi hagi hagut algun de força 6 al mar i no ens haguem assabentat, però jo no ho he trobat. Aquí et poso una mica d’informació sobre dos dels tornados més devastadors de la historia que han sigut de força 5:

El tornado más violento que se ha registrado sucedió en Estados Unidos, en 1925. Denominado el "Tornado Tri-Estatal", este

tornado recorrió más de 300 kms en parte de los estados de Missouri, Illinois e Indiana, duró más de 3 horas y mató a 695

personas. Según la escala de Fujita, este era un tornado categoría EF5, con vientos de por lo menos 415

kms/hora.Recientemente, el 4 de Mayo de 2007, un tornado de la misma categoría, EF5, pasó por encima del pueblo de

Greensburg, en Kansas, causando una devastación total en un 95% de la ciudad, con el restante 5% del pueblo con

daños irreparables en sus estructuras. A pesar que prácticamente hizo desaparecer un pueblo completo de 1,500

habitantes, solamente murieron 12 personas. Esto fue debido a que, 20 minutos antes que llegara el tornado, sonaron

las alarmas de emergencia de la ciudad, y la mayoría de las personas pudieron ponerse a salvo en sótanos o estructuras

reforzadas. En la siguiente imagen puede verse la devastación total causada por este huracán, en un viaje que realizó el

presidente George Bush al área, unos días después.

Hola Albert, aquí tens la web sobre els tornados que ens has demanat que t'envïiem avui a classe quan hem fet l'exposició:

http://terra.es/personal2/spooky/infotor.htm

Aina i Irene

Hola Albert.
Sóc la Patrícia RAmos de 1rA.
T'envio una noticia sobre la formació de grans estels.

http://www.elconfidencial.com/tendencias/nebulosa-roseta-grandes-estrellas-herschel-20100413.html
_______________________________________

Hola Albert, soc en Roger de 1A, he trobat aquesta curiositat que tracta sobre un dinosaure que van trobar fossilitzat a Mongolia.
http://ciencianimal.blogspot.com/2007/06/un-nuevo-animal.html

__________________________________

Hola Albert. T'envio l'enllaç d'una web en la que s'explica que s'ha trobat una nova espècie d'homínid.
Suposo que ja ho havies sentit abans, a la televisió o al diari, ja que jo, ho vaig veure a les notícies de la televisió, i em va semblar interessant, ho vaig buscar i per això ara t'ho envio.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100408/53901956012/hallan-una-nueva-especie-de-hominido-que-vivio-hace-dos-millones-de-anos-en-sudafrica.html

Irene P.

________________________________________________________________________________________

T'envio un enllaç d'una web d'un diari que conté una informació que m'ha semblat força interessant.
Es tracta d'una trobada d'una nova espècie: un llangardaix anomenat "Varanus bitawa"

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Identificado/nuevo/lagarto/gigante/Filipinas/elpepusoc/20100407elpepusoc_1/Tes

Espero que et sembli interessant.

Irene Piqueras.

__________________________________________________________________________________________-

Sóc la Patricia Ramos de 1r A
T'envio una noticia que he trobat sobre una curiositat

http://www.elconfidencial.com/tendencias/mediterraneo-primeros-animales-oxigeno-bmc-danovaro-20100407.html

Salutacions

___________________________________________________________________________________________

Aquest és un vídeo de la notícia anterior del nou planeta, que l'acabo de trobar, i em sembla que està força bé:

http://www.youtube.com/watch?v=mQ4Ynhrg3zg

Irene P.
___________________________________________________________________________________________

Hola Albert, sóc la Irene Piqueras:
T'envio aquest correu per ensenyar-te una notícia que m'ha semblat curiosa, per si volies fer-li una ullada.
Espero que et sembli tan interessant com a mi.
Es tracta d'un planeta nou, que es diu que és "bessó" de Júpiter, i que van descobrir fa ven poc:

Descobrixen ´bessó´ de Júpiter fora del Sistema Solar.

El CoRoT-9b, que es troba a 1.500 anys llum de la Terra, té una temperatura freda, que oscil·la entre -20 i 160 graus. Té una òrbita similar a la de Mercuri.

Foto: Institut de Astrofísica de Canarias.

En aquesta nota: Notícies Relacionades Telescopi a Xile revela misteris de la Gran Taca Vermella de JúpiterNasa troba vida a 200 metres sota la capa de gel en l'Antàrtida El satèl·lit espacial CoRoT, operat per l'agència espacial francès CNES, ha descobert un planeta amb característiques similars de Júpiter fora del Sistema Solar. L'astre, situat a 1.500 anys llum de la Terra, ha estat batejat menjo CoRoT-9b. Aquest exoplaneta té una òrbita que s'assembla a la de Mercuri i la seva temperatura és estable i freda, entre -20 i 160 graus centígrads, informa l'Institut de Astrofísica de Canàries (IAC), que va encapçalar la troballa. "Sospitàvem que existien planetes similars als del nostre entorn fora del Sistema Solar. Aquesta és la confirmació. És el primer planeta exosolar normal, al que es poden aplicar models com el de Júpiter o Saturn", va comentar el Hans Deeg Cap precisar que CoRoT-9b està situat a gran distància de la seva estrella, el que explica les seves baixes temperatures. "És important estudiar planetes que tinguin temperatures més pròximes a la terrestre i analitzar les característiques de les seves atmosferes", explica l'expert Rafael Batxiller.

Irene.

________________________________________________________________________

Hola Albert!

Soc l'Oriol Tomàs de la classe de 1r a.
Sobre el que li has dit al meu grup de que estaria bé que busquessim informació per si era veritat de que existien els volcans marins.

Aquí t'envion un link on hi ha un vídeo de la erupció d'un volca marí en un oceà(no se quin oceà és).

http://meteosag.blogspot.com/2010/01/erupcio-volcanica-sota-de-locea.html

ATMOSFERA

2010-04-06T01:13:00.000-07:00

creus que és cert? Que baixant del Puigmal arribant a Vic l'ampolla s'haurà aixafat?
No et queda més remei que comprovar-ho si vols saber la solució.
Organitza una bonica excursió amb la família i amics al Puigmal i de tornada pareu a sopar a Vic. I si en fas un bon vídeo amb la comprovació del fet, el penjarem al blog.
Bona excursió.

i per un altre dia ja de cara a l'estiu potser, i per si aneu prop de l'equador, ...

bé, això també es pot provar a Catalunya en un dels efectes de Coriolis sobre la Terra, la de l'Hemisferi nord.

per practicar una mica observant com són els núvols de tempesta i com es mouen les masses d'aire un dia d'agost.

el temps de TVC

la última hora d'avui dijous 15 d'abril de 2010. Un volcà d'Islàndia (sobresortint de la dorsal atlàntica) que vam parlar a classe ha provocat un gran transvals a l'aviació europea.

http://www.elpais.com/articulo/internacional/erupcion/volcanica/Islandia/colapsa/trafico/aereo/Europa/elpepuint/20100415elpepuint_5/Tes

la última hora d'avui dijous 15 d'abril de 2010. Un volcà d'Islàndia (sobresortint de la dorsal atlàntica) que vam parlar a classe ha provocat un gran transvals a l'aviació europea. http://www.elpais.com/articulo/internacional/erupcion/volcanica/Islandia/colapsa/trafico/aereo/Europa/elpepuint/20100415elpepuint_5/Tes

Per qui vulgui practicar una mica tot el que hem explicat aquí teniu algun exercici. També podeu practicar mirant el programa del temps. Us el podeu enregistrar i així ho podreu anar mirant amb més calma.
bé, un cop vist com funciona la predicció de direcció de vents i intensitat, us penjo alguns mapes perquè els puguis descarregar i practicar la predicció.

ara que ja has practicat a predir el vent que està fent, pots provar de saber on hi ha altes i baixes pressions si saps el vent que fa en una zona. Pinta els nuclis d'altes i baixes pressions del següent mapa. I si t'atreveixes, pinta isobares per indicar la intensitat del vent (no cal que posis valor numèric a les isobares, només que les representis).

institut nacional de meteorologia

altes i baixes pressions... i com això afecta a la circulació de les masses d'aire.
http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/modelosnumericos/hirlam?opc2=sup&opc3=ps

Altres instituts nacionals de meteorologia

http://wwis.inm.es/members_list.htm

http://www.xtec.cat/~mlopez16/UD1%20NA6.pdf

http://www.meteoreus.net/blog/tag/front-fred/

http://www.xtec.cat/~jcarras2/altres/m_temps/pt.html

http://www.gerhards.net/astro/wolken_200705_en.html

escala de vents
http://es.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Beaufort

escala d'huracans i tornados
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_d'huracans_de_Saffir-Simpson
http://es.wikipedia.org/wiki/Escala_Fujita

http://www.nhc.noaa.gov/aboutsshws.shtml pels huracans.
http://www.spc.noaa.gov/faq/tornado/f-scale.html pels tornados

NUVOLS
http://www.gruptramuntana.com/altres_coses/introduccio_meteorologia.htm

METEOROLOGIA QUE CONDICIONA EL CLIMA
PRESENTACIÓ

tema9_clima

See more presentations by aSGuest42856 | Upload your own PowerPoint presentations

http://graficos.lainformacion.com/catastrofes-y-accidentes/erupcion-volcanica/evolucion-y-prevision-de-la-nube-de-ceniza-volcanica_ZTzq8muNPDUoTbMDuAUv15/

OBSERVACIONS DE SETMANA SANTA

2010-03-26T00:50:00.000-07:00

Bé, finalment molts de vosaltres heu volgut tastar això de sortir al camp i observar per conèixer la natura. I aquí us comparteixo el treball de tots vosaltres. ENHORABONA A TOTES I TOTS PER LA FEINA FETA... m'ensumo que això no s'acabarà aquí.

Una sortida per trobar rastres del Canis lupus signatus

Extret de http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/sabaterpi&CISOPTR=2485&REC=1

ja hem vist els diferents grups d'organismes durant el segon trimestre i també hem après a explicar històries (en forma de conte i titelles)durant el crèdit de síntesi.
Bé, doncs et proposo per tornant de setmana santa fer un combinat del que has après fins ara.

- Diari naturalista il·lustrat de les vacances. (entregar límit dimecres tornant de St. Santa)
Tant si vas de vacances com si et quedes aquí, escriu un diari dels organismes i els hàbitats on els trobes. Cal que el diari vagi acompanyat d'il·lustracions (dibuixos) dels organismes i el seu entorn natural (podeu fer fotografies, però cal també la il·lustració). Per si us voleu inspirar en el diari d'un molt bon observador, us he penjat el diari de Rwanda del Dr. Jordi Sabater Pi i per si en voleu veure més pàgines doncs us he adjuntat l'enllaç on les podreu descarregar.

Atenció:
- Cal que els treballs tinguin una base científica certa dels organismes que en són els protagonistes. I per això és obvi que cal la base d'observació de l'entorn que els envolta.

I pels més agoserats i amb ganes de no aburrir-se per St. Santa us proposo dues coses més, però això ja són un extra (es pot presentar durant tot el tercer trimestre aquesta feina extra):

- Fer un documental de natura de la vostra població on passeu uns dies, en format vídeo per grups o a nivell individual expliqueu les característiques i les funcions vitals d'algun organisme que tingueu aprop.

- Escriure un conte; a partir dels elements reals (no inventats) dels organismes expliqueu un conte d'algun organisme. Alguna aventura que tingui a veure amb la seva realitat del seu dia a dia.

i bones vacances

UNA SETMANA TITELLAIRE

2010-03-22T01:57:00.000-07:00

per si us voleu inspirar una mica en l'art dels pulcinella

Canis lupus signatus - el llop

2010-03-17T00:18:00.000-07:00

El hombre y la tierra - el lobo -

PRADERIES DE POSIDÒNIA

2010-03-11T04:15:00.000-08:00

www.cram.org/files/pdf/informe-praderia-posidonia.pdf

llegiu detingudament els treballs i feu-ne les observacions pertinents per poder fer una bona sel·lecció dels articles més el·laborats i interessants.

0 Escrit per en Jordi Regàs. Serveixi com a referència per com ha de ser un article. Recordeu les parts importants:

títol, síntesi de l'article, desenvolupament de detalls, final d'article conclusió.

Investigació i recerca

27 d'Agost 2009

Caulerpa racemosa a l'arxipèlag de Cabrera

Les salpes es mengen la Caulerpa racemosa

Acaba d'aparèixer un raig d'esperança davant l'arribada de l'alga invasora Caulerpa racemosa a la costa catalana, una notícia de la que ja us hem parlat abans en aquesta web. Sembla que el peix vegetarià popularment conegut com a Salpa (Sarpa salpa) es menga de forma preferent la Caulerpa. Això és almenys el que demostra un estudi que està realitzant el CSIC junt amb la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino. L'estudi porta per títol: “Invasión del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera por algas introducidas: dinámica de la invasión y efectos sobre las comunidades bentónicas”. Dirigit per Enric Ballesteros del CEAB-CSIC, l'estudi se centra en tres espècies d'algues invasores: la Caulerpa racemosa, la Lophocladia lallemandii i la Womersleyella setacea, i ha consistit en fer un seguiment durant 4 anys de la seva distribució i expansió a l'arxipèlag de Cabrera, al sud de Mallorca.
Aparentment l'alga més complicada de combatre, a partir del que diu l'estudi, és la Lophocladia lallemandii. Aquesta alga, que es distribueix entre els 5 i els 35 metres de profunditat, desplaça les algues fotòfiles i hemiesciòfiles i també les plantes autòctones com la Posidonia oceanica d'aquesta zona. En el cas de la Lophocladia els científics han observat a més que es reprodueix de forma sexual, cosa que afavoreix una ràpida expansió i complica enormement el seu control.
Pel que fa a la Caulerpa racemosa, l'estudi ha constatat una distribució en una franja d'entre els 25 i els 50 metres de fondària. El creixement seria però només vegetatiu i no sexual. La dispersió de la Caulerpa es veuria afavorida, per tant, pel trencament en trossos més petits que els corrents marins poden dispersar, un fet afavorit per la pesca i que s'hauria de tenir molt en compte. La bona notícia és que les Salpes podrien controlar l'expansió de l'espècie, donat que els científics han observat que aquest peix, el principal herbívor del Mediterrani, es menga amb entusiasme la Caulerpa, alga que prefereix davant d'altres d'autòctones. L'altra espècie que consumeix Caulerpa racemosa és l'eriçó de mar comú (Paracentrotus lividus), però només en zones on tot just ha començat la colonització. Pel que sembla seria incapaç de controlar l'expansió en llocs on ja s'ha instal·lat la Caulerpa racemosa.
Finalment la Womersleyella setacea es desenvoluparia sempre per sota dels 25 metres i podria alterar les comunitats de coral·lígen i algues hemiesciòfiles, però de moment tampoc s'ha observat que es reprodueixi de forma sexual.
Us hem adjuntat un PDF d'una presentació en anglès de l'Enric Ballesteros sobre les algues invasores i el seu control.

Nota de premsa del Ministerio [PDF 38.4 KB]
Invasive Marine Species: Introduction, impact and control [PDF 1080.4 KB]

Lophocladia lallemandii, una de les algues invasores

La Lophocladia ofega les Cystoseires

Una Pinna nobilis recoberta per dues espècies a l'hora, Lophocladia i Caulerpa

Publicat per: Jordi Regàs

1-Judit, Eva, Judit
Estrella de sorra

Nom científic: Astropecten aranciacus
Nom comú: Cat: Estrella de sorra
Família: Equinoderms
Tipus paisatge: praderies, sorra
Fondària: Fins als 20m
Mides: Fins a 40-50cm
Taxonomia: Phyllum: Echinodermata, Classe: Asteroidea, Ordre: Paxillosida, Família: Astropectinidae
Primer dir que aquestes estrelles de sorra no són les mateixes que les estrelles de mar, tot i que moltes vegades es confonen.
Tenen una placa gran, plana i plena de papiles,. Els seus 5 braços tenen forma triangular allargada i les vores estanrecoberts per una doble filera d'espines grans i molt afilades. Part dorsal de color vermell ataronjat intens amb possible presència d'algunes taques més clares. Les espines són d'un color més clar i els podes (peus) de color groc.
Casi sempre es troba enterrada a la sorra o al fang, entre 10 i 30 metres, encara que se l'ha trobat a 1000 metres de profunditat. Habita zones in-fra i circalitorals de fons arenosos i formacions de fanerògams. Es distribueix per el Mediterrani i l'Atlàntic. Pot estar a algunes reserves marines com aquestes: Cabo de Gata-Níjar, Cabo de Palos e Illes Formigues, Freus d'Eivissa i Formentera,
Illes Medes, Illa de Alboràn, Illa de Tabarca, Illes Columbretes, Levante de Mallorca – Cala Rajada.
S'alimenta de mol·luscs, altres equinoderms i inclús de peixos. Com totes les estrelles es tracta de un gran depredador que sol alimentar-se de bivalves.
Una especie similar a la estrella de sorra es la Luidia ciliaris.
Es hemafrodita i té fecundació externa. Els individus mentre són joves són mascles i es transformen en femelles quan són més madurs

Estrella de sorra a Lastres

(feta per Nacho García el 13/07/05)

2

Aleix Godina

v.s taxifola Caulerpa
Posidonia oceanica

L'aigua del mar Mediterrani repressenta no més del 0,7% del total de les Aigües de tot el planeta. Però tot i això hi podem trobar milers d'espècies, i una de elles és la Posidònia Oceànica. Aquesta és planta submarina amenaçada per una altra planta anomenada Caulerpa taxifolia. Aquetes plantes viuen bastant a la vora de la superfície de mar, i les dues plantes volen viure en el mateix lloc. De la manera que la Caulerpa es posa sobre una de la Posidònia i la tapa. Nomès es troba aquesta amenaça en algunes zones del Mediterrani.

La Posidonia Oceanica en les seves fulles que son llargues hi conté materia orgànica de la cual casi tots els peixos s'alimenten. Per això en les praderies de Posidònia hi ha tanta biodibersitat. Contre mes profund sigui el terreny menys posibilitats hi ha de que trobem exemplars. Normalment no les trobem mes abaix dels 25m.

Caulerpa: Hi ha uns quants tipus. Alguns dells son, per exemple: Caulerpa Taxifolia, Caulerpa Racemosa, Caulerpa veravalensis, Caulerpa Mexicana, Caulerpa prolifera. Ampliament utilitzat com a planta ornamental en els aquaris d'aigua salada. Com totes les plantes s'alimenta fent servir la fotosíntesi.

Tot va començar en un laboratori de Mònaco en el 1984. Aquesta alga nomès acabà d'anar a parar al Mediterrani, es va escanpar rapidament. La Caulerpa que de moment s'ha trobat que pot ser mès perillosa es la Caulerpa Racemosa, i es coneixen 6.000 especies de Caulerpa Racemosa. Al Mediterrani hi ha unes 450 especies agrupades en 37 families. En un estudi es van descobrir 31 de les 450 especies, agrupades en 13 families. Les rames de la Caulerpa poden mesurar entre 5 i 65 cm de longitut.

La Caulerpa és un posa sobre La Posidònia

La Caulerpa pot aguantar temperatures bastant baixes, com per exemple 7ºc, 10ºc,15ºc. Pot colonitzar tot tipus de substrat. Alguns submarinistes l'han observat a -99 metres de profunditat. Si hi ha alguns hiverns que fa molt fred, superviveix sense tindre cap problema.

A poc a poc domina o elimina les altres algues i afecta les Posidònies. La fauna pateix igualment canvis importants, en particular la fauna fixa (gorgònies, esponges ...) o poc mòbils (erizos. ..). Un fragment de alga pot viure fora de l'aigua durant mes d'una setmana.

Quan ens disposem per arrencar la Caulerpa hem de tindre molt de comte per no embrutar un altre zona mès del Mediterrani.

TORTUGA BABAU Carla, Beatriu,Blanca

La posidonia es un important producte primari i aporta al medi mari grans cuantitas de materia organica.

Tortuga Babau

Es una de les espcies que abunda en les praderies de posidonia. Una praderia de posidonia es un pla de refugi on abunden moltes especies d'essers vius. Una d'elles es la tortuga babau.

La tortuga Babau està en perill d'extinció. És l'especie mes abundant en el mediterrani. És obnivora. Menja crancs, meduses i altres muluscs i crostacis, etc.

Els individus adults no solen superar els 100 cm de closca , solen pesar 90 kg tot i que s'han trobat exemplars de fins a 400 kg.

El seu color és marró amb variacions importants entre individus de la mateixa especie. La tonalitat és qüasi sempre mes fosca en les zones centarls de la closca i en les capes dermiques enfortides del cap. És caracteritza també per tenir 4 o 5 escuts i dos ungles en cada aleta.

4
PRADERIA DE POSIDÒNIA

FRUITS DE LA POSIDONIA(ACEITUNAS DE MAR) Andrea Polo e Ingrid Juarez

La posidonia oceanica no es una alga sino una planta endemica del mediterrani.Amb arrels tija , fulles i fruits que viuen sota l'aigua entre la superficie i entre una profunditat maxima de 40 metres.La planta forma praderies. creixen en fons arenosos. Les seves fulles son verdes,llargues i aplanades,que poden arribar a mesurar un metre o metre i mig.La mitja de els brots son d'uns 30 añys.

La posidonia oceanica floreix a la tardor, no sempre done fruits anomenats :"aceitunas de mar".

Son els fruits de la posidònia, unes boletes que quan es desprenen de la planta floten,fins a la vora de la platja, on apareixen entre maig i juny aquestes boletes de tacte aspre que arriben a les costes durant els temporals es tracta dels rizomes .La planta es pot regenerar desprès de temporals a un bon ritme cosa que no pasa quan es tracta de desperfectes per raons humans com els anclatjes de vaixeills.

Les praderies de posidonia oceanica juguen un paper fundamental de la conservacio de la biodiversitat marina pero en alguns llocs del litoral estan graument afectades. Les praderies de posidonia oceanica constitueixen un element clau per el coneixement i la proteccio gestio de la fanerogama marina.Forma extensos prats ondulats que donen aixopluc i aliment a nombtoses especies .aquesta planta es important per diversos factors per una banda produeix una gran quantitat de materia organica i d'oxigen de manera que enriqueix considerablement d'altres ecosistemes i d'altra banda també perque formen esculls a moltes badies i platjes que n'evita l'erocio i desaparició.Hi ha varies especies de estrelles de mar i numerosos erisos que que es nodreixen d'aquesta planta.

*Planta endèmica:Que viu exclusivament en una regió determinada.

*Fanerogama:Que produeix flors.

*Rizomes:Tija subterrànea normalment de creixement horitzontal amb aspecte d'arrel.

http://www.faunanatura.com/2008/04/05-las-praderas-de-posidonia-oceanica.html

http://marenostrum.org

http://www.eivissaweb.com/reportatges/espacios-naturales/praderas-de-posidonia/.

Elena Estrada Nájar

Mònica Ibañez Miró

POSIDÒNIA

Alga dels vidriers

A Catalunya la posidònia es coneix amb el nom d'alga dels vidriers. Abans a les platges agafaven les fulles seques de la posidònia i la feien servir per embolicar i protegir les peces que fabricaven els vidres de cara el transport. A part les fulles seques també es feien servir per omplir matalassos i coixins. També ha substituït la palla, tant com aliment per els animals com la fabricació de maons.

S'ha arribat a contar a les praderies de posidònia fins a 400 especies d'algues i diversos milers d'espècies animals.

No suporta els canvis de salinitat ni les aigües brutes. També és molt delicada pel que fa a la contaminació de l'aigua. Es considera per tant una espècie que serveix com a indicador de qualitat ambiental.

La Posidonio, els canvis de salinitat i les aigües brutes.

La posidònia, no suporta el canvis de salinitat ni les aigües brutes.També és molt delicada pel que fa a la contaminació de l'aigua. La posidònia és molt sensible als augments de salinitat i perquè els residus d'una desaladora no afectin a aquestes praderies hauria d'arribar fins a elles de forma molt diluïda. Es considera per tant una espècie que serveix com a indicador de qualitat ambiental.

Les praderies de Posidònia oceànica podran veures afectades per l'activitat de desaladores en la costa, ja que és una planta molt sensible a l'alta salinitat. L'impacte de les instal·lacions ve donat per l'abocament d'aigua de mar concentrada, que conté una quantitat de sal superior a la de l'aigua de mar normal. Aquests factor afecta en una mesura o una altra als distints organismes, depenent de la seva tolerància i capacitat d'adaptació als canvis, com a les praderies de Posidònia oceànica, que es troben en perill d'extinció. Els alguers es troben amenaçats, entre altres causes, pels abocaments incontrolats que contaminen l’aigua, la construcció de ports, molls i edifics que originen canvis en els corrents marítims, la regeneració de les platges amb extraccions d'arena del fons del mar, la pesca il·legal d'arrossegament, l'ancoratge no regulat d'embarcacions i la introducció d'espècies exòtiques com la Caulerpa taxi folia.

7

8

LA BIODIVERSITAT DEL PLANETA (estudi dels grups d'organismes)

2010-02-22T04:12:00.000-08:00

Temporalització
22-28 de febrer Esquema de la biocenosi
1 o 2 de març Control general (*)
1 al 8 de març Especialització en un grup d'organismes
9-12 de març Exposicions
11 o 12 de març Control Especialització

(*)Temari pel Control General
ANIMALS
- Característiques del regne en general (p. 60) i dels vertebrats p.(60-61) i dels invertebrats.
- Catacterístiques dels vertebrats (p.72)
- Lectura (p.73)
- Característiques dels invertebrats (p.88)
vertebrats marins http://www.wildoceanfilm.com/

El llop

PLANTES I FONGS
- Característiques generals dels regnes (p.92 i 100)

PROTOCTISTS I MONERES
- Característiques generals dels regnes (p.120)
- Lectura (p.116)

Avaluació

2010-02-22T00:15:00.000-08:00

Recuperació 1r trimestre

Entregar resums temes 12-13-1 i 2

Control dimecres 3 març 12:30-13:30

Temari:
LA MATÈRIA
Què és la matèria; Magnituds fonamentals i derivades; Sistema internacional; pas d'unitats; descripció de gràfics; estats de la matèria; canvis d'estat de la matèria;

L'UNIVERS
Origen; components; dimensions; sistema solar; calcul d'escales; característiques dels planetes del sistema solar.

LA TERRA
Característiques; moviments rotació i translació; les estacions i la seva relació amb la inclinació de la radiació solar; La Lluna; descripció física i química dels medis naturals a la Terra.

POSIDÒNIA OCEÀNICA

2010-02-11T04:32:00.000-08:00

http://www.cibsub.com/bioespecie.php?idg=27622

http://www.formentera.es/es/turismo/mundosubmarino/index.php
http://www.fundacion-biodiversidad.es/inicio/proyectos/buscador/103373
http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UIB/AVAILABLE/TDX-0904108-135702//teabc1de1.pdf

http://marenostrum.org/vidamarina/vegetalia/fanerogamas/posidonia/floracio.htm`

http://www.eivissaweb.com/reportatges/espais-natur

http://observatoriambiental.blogspot.com/2009/01/les-praderies-de-posidonia-un-aliat.htmlals/praderies-de-posidonia/

en la ultima hi ha un video curt que parla sobre la posidònia

LES IMATGES

2010-02-04T03:19:00.000-08:00

Observeu a diferens ambients marins, quins organismes hi trobem.
Què en podrieu dir de les seves característiques?

http://www.cibsub.com/biomarina.php

COMUNIQUEM LA CIÈNCIA 01

2010-02-03T11:05:00.000-08:00

Busqueu notícies o articles de ciències naturals i envia-me'ls.
Què en podeu dir de les notícies que he rebut?

-Eva i Judit http://www.novaciencia.com/2009/02/10/fotosintesis-en-menos-de-un-segundo/

Fotosíntesis en menos de un segundo

Por sorprendente que nos pueda parecer, un equipo de investigadores lograron tomar fotografías láser en una milésima de una billonésima parte de un segundo para estudiar el papel de los electrones en la transferencia de energía.

Según publica la revista especializada Physical Review Letters, este equipo británico examinó la proteína LH2, muy conocida dentro del sistema fotosintético y que ayuda en el proceso de extracción del agua los electrones que luego conducen la reacción mediante la cual el dióxido de carbono se transforma en azúcar.

“En general, estamos tratando de comprender cómo puede la naturaleza transportar energía en grandes moléculas, y la fotosíntesis es un buen ejemplo de cómo la naturaleza lo hace con extraordinaria eficiencia”, aseguró el director de la investigación, el doctor Mercer.

Esta investigación pretende, entre otras cosas, mejorar el rendimiento de los paneles solares, la mayoría de los cuales funciona a un 10% de su capacidad.

El método desarrollado por estos investigadores, permite observar el acoplamiento de los electrones femtosegundos, 10.000 millones de veces más corto que el del flash de una cámara promedio. con sólo un pulso láser “ultra-rápido” de 100

“Esto significa que podemos tomar una foto de cualquier sistema antes de que los átomos tengan una posibilidad de moverse significativamente”, concluyó Mercer.
Fuente: BBC Ciencia

________________________________________

-Daniel Carrasco http://www.eldebat.cat/cat/notices/2010/02/el_telescopi_hubble_fotografia_el_possible_xoc_entre_dos_asteroides_63607.php

El telescopi Hubble fotografia el possible xoc entre dos asteroides

Redacció / Imatge: NASA, ESA i D. Jewitt (University of California, Los Angeles). Photo No. STScI-2010-07

Segons ha informat la NASA, el telescopi Hubble ha fotografiat el possible xoc entre dos asteroides, que han deixat com a restes una misteriosa figura en forma d’ics. Impactes que els astrònoms pensaven que al cinturó d’asteroides no serien infreqüents però que no havien sigut vistos fins ara.

Els xocs entre asteroides són molt energètics, s’estima que l’impacte es fa a una velocitat de més de 7.000 quilòmetres per hora, cinc vegades més ràpid que una bala que surt d’una escopeta.

L’objecte que resta de la col·lisió, amb una forma semblant a un cometa, va ser descobert pel Licoln Near-Earth Asteroid Research (LINEAR) i ha estat denominat P/2010 A2. “Aquest objecte és molt diferent a un cometa, el pols normalment els embolica”, ha declarat el científic David Jewitt, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. Les fotografies del Hubble han mostrat que en aquest cas, el nucli de l’objecte està allunyat del seu propi halo de pols.

Una altre hipòtesi de la NASA per descartar que aquest objecte sigui un cometa més és que normalment, aquest tipus d’objectes, cauen a les regions interiors del Sistema Solar i, com a conseqüència, s’escalfen i comencen a dejectar glaç i materials del seu nucli sòlid. Però aquest no és el cas, l’objecte fotografiat ja tenia una òrbita a l’interior del Sistema Solar, tenint com a únics veïns els cossos secs i rocosos que no contenen materials volàtils. Donant més versemblança a l’idea que la complexa figura ha estat creada per un xoc.

“Si aquesta interpretació és correcta, dos petits i prèviament desconeguts asteroides han xocat, creant una pluja de pols que està sent escombrada per la pressió de la llum solar en una figura amb forma de cua”, segons Jewitt. L’objecte P/2010 A2 seria el nucli d’un dels objectes que ha sobreviscut.

Hi ha evidències d’anteriors impactes al cinturó d’asteroides, com la que podria haver passat a la mateixa regió, la de Flora, fa 100 milions d’anys. D’aquesta col·lisió, de la que es van desprendre multitud de fragments més petits en nombroses direccions, podria haver ‘nascut’ el meteorit que fa 65 milions d’anys va provocar una extinció massiva a la Terra i va escombrar els dinosaures.

__________________________

-Elena Estrada http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Objetivo/perforar/fondo/marino/Antartida/elpepusoccie/20100202elpepusoc_16/Tes

Objetivo: perforar el fondo marino en la Antártida

Una geóloga española lidera una expedición que investiga el casquete polar y los efectos del cambio del clima

EL PAÍS - Madrid - 02/02/2010

Un equipo de 29 científicos de 14 países, liderados por la geóloga española Carlota Escutia, ha iniciado una campaña de investigación del casquete polar antártico a bordo del buque Joides Resolution. El objetivo es hacer varias perforaciones profundas en el fondo marino y extraer muestras de los sedimentos. Los datos ayudarán a reconstruir la historia del casquete polar antártico, formado hace 34 millones de años, y valorar así su estabilidad durante los episodios de elevadas temperaturas y altas concentraciones de dióxido de carbono ocurridos en el pasado, según explica el consejo Superior de Investigaciones científicas (CSIC). El plan es realizar cinco perforaciones en profundidades comprendidas entre 500 y 4.000 metros.

Muestras de sedimentos extraídos en la perforación profunda del fondo del mar- IODP

El Joides Resolution es uno de los barcos del Programa Internacional de Perforación Integrada del Océano (IODP, en sus siglas en inglés), un consorcio internacional dedicado a la investigación de la historia del planeta mediante el análisis de los sedimentos marinos.

"la historia de la estabilidad del casquete antártico es de gran importancia, pues las variaciones en su extensión y volumen afectan no sólo al nivel del mar, sino también a la circulación oceánica y la evolución de la biosfera, entre otros aspectos", explica Escutia, del Instituto andaluz de ciencias de la Tierra (centro mixto del CSIC y la Universidad de Granada).

El Joides Resolution zarpó el pasado 3 de enero de Wellington (Nueva Zelanda) con rumbo al territorio Wilkies, en la parte oriental de la Antártida. Es la primera vez que se realizan perforaciones en este sector del continente blanco, afirma el CSIC. En los últimos 15 años se han realizado dos expediciones de este tipo, una en la Península antártica y otra en la bahía de Prydz. Esta previsto que la actual campaña concluya el próximo 9 de marzo en Hobart (Tasmania).

La expedición ha comenzado ya la perforación en el primero de los cinco lugares seleccionados, el WLRIS-07, donde se quiere alcanzar una profundidad de 900 metros. Las muestras se analizan en el propio barco para determinar sus diferentes componentes: microfósiles, partículas, indicadores del campo magnético terrestre, etcétera.

______________________________

INGRID JUAREZ 1ºB 30/jun/08

Hongos para limpiar terrenos contaminados con uranio empobrecido

Algunos hongos pueden desempeñar un importante papel en el destino del peligroso uranio empobrecido dejado en el medio ambiente después de las campañas militares recientes, según los resultados de un nuevo estudio

Los investigadores encontraron evidencias de que algunos hongos pueden "fijar" en forma mineral el uranio empobrecido, lo que dificultaría que el mismo penetrase en los vegetales a través de sus raíces, y por extensión a los organismos que se alimentasen de tales vegetales, además también de dificultar su filtración en acuíferos.

"Este trabajo nos revela otro ejemplo de las increíbles propiedades de los microorganismos al efectuar transformaciones de minerales y metales en el entorno natural", subraya Geoffrey Gadd, de la Universidad de Dundee en Escocia. "Debido a que los hongos están perfectamente equipados como agentes biogeoquímicos, a que por regla general dominan la biota en los suelos contaminados, y a que desempeñan un papel importante en la supervivencia de las plantas a través de su asociación con las raíces de las mismas, los enfoques de tratamiento paliativo con hongos para los suelos contaminados con metales no deben ser menospreciados".

"Descubren que ciertas BACTERIAS INTESTINALES elevan el riesgo de obesidad"

Emil Domec Actualizada: 28/12/2006

En recientes investigaciones un grupo de científicos de la Facultad de Medicina de Washington de Saint Louis en Estados Unidos observaron que bacterias intestinales provocaban predisposición a la obesidad en personas delgadas de ahí se supone que la flora intestinal tenga influencia en el peso corporal de una persona.

Ciertos grupos de bacterias normalmente presentes en el intestino podrían causar propensión a una persona sufrir obesidad. El tracto intestinal alberga dos grupos dominantes de bacterias que son beneficiosas al organismo porqué ayudan a disgregar los alimentos entre las que se cuentan las bacterioidetes y las firmicutes. Las proporciones se incrementan cuando las personas obesas hacen dieta lo que hace pensar a los expertos que la obesidad tiene un componente microbiano que potencia su actividad con implicancias terapéuticas posteriores. Una posible explicación la encontró otro grupo que trabajó con ratones en laboratorio al incentivar la flora intestinal en los animales con sobrepeso a los normales, se observó que éstos aumentaban su materia grasa en su cuerpo y de ahí se supone que tenga influencia en el peso corporal de una persona. Las bacterias del intestino tienen gran importancia en la regulación del peso como el sedentarismo que lo aumenta junto con el exceso de calorías, de ahí que controlando la composición bacteriana en el intestino puede ser de gran utilidad para controlar la obesidad y grasa abdominal profunda. Sin embargo todavía no está claro si las pequeñas diferencias en aprovechar los alimentos son las responsables de hacer la gran diferencia en el peso del cuerpo.

________________________________________

Mònica Ibañez Miró (1 d'eso D).

Una inversió als corrents de la Terra

Aquests dies a la Terra està havent una inversió en les corrents atmosfèriques, que provoca que les temperatures no siguin com haurien de ser.

Per exemple:

Les temperatures estan sent suaus al cercle polar, hi ha fred rigorós en la façana occidental d'Europa, inundacions a Andalusia, nevades a Florida, a Miami han estat a -2,2º, a Oslo han arribat a

-24º, a Tallahasee a -7º...

Aquest desembre s'ha batut el rècord d'aquest fenomen dels darrers 50 anys, i el mes passat va ser el desembre mes plujós dels últims 20 anys a Espanya.

Tot això ha passat aquests dies i des de el 1996 no havia passat una situació com aquesta.

________________________

Victor Estrada Nájar
El robot 'Spirit', definitivamente atascado en las arenas de Marte

ALICIA RIVERA - Madrid - 03/02/2010

El robot Spirit, que llegó a Marte en enero de 2004, poco antes que su gemelo Opportunity, para desplazarse por la superficie del planeta rojo como un geólogo de campo, está definitivamente atascado en un arenal donde quedaron atrapadas sus ruedas hace 10 meses. Los expertos del Jet Propulsion Laboratory (JPL, en California), que han intentado desde allí sacarlo de la trampa por todos los medios se han dado por vencidos.
El vehículo, que ha recorrido 19 kilómetros por Marte, no se moverá más, pero su misión científica no ha concluido, sino que entra en una nueva fase, ha anunciado la NASA. El plan es convertir el Spirit en una estación científica fija con la que se investigarán las variaciones del eje de Marte, la estructura interna del planeta, los vientos y la composición del suelo en el lugar. Mientras tanto, el Opportunity, en la cara opuesta de Marte, pero también cerca del ecuador, sigue funcionando bien y se dirige hacia un cráter llamado Endeavour.
"Hay investigaciones científicas que sólo podemos hacer con un vehículo fijo y que hemos aplazado durante los años de desplazamientos [del Spirit]", ha explicado Steve Squyres, geólogo de la Universidad de Cornell e investigador principal de los dos robots.
Los expertos del JPL van a enviar las órdenes pertinentes al Spirit para que se prepare para afrontar las duras condiciones del invierno marciano, orientando sus paneles de forma que capten la máxima radiación solar posible.
El Spirit y el Opportunity, que tienen el tamaño de un carricoche de golf, llegaron a Marte hace seis años con el objetivo de funcionar allí sólo tres meses.

____________________________

Aleix Godina Navarro

CANVI DE PLANETA

Hawking "Si la raça humana segueix un altre milió d'anys, haurem d'anar on ningú ha anat mai", ha recalcat el científic, de 66 anys, en una conferència a la Universitat de Georgetown, per celebrar els 50 anys de la NASA.
"Ens trobem en la mateixa situació que Europa el 1492. És possible que hagin argumentat que era una pèrdua de temps enviar a Colom a buscar alguna cosa que no existia. Però el descobriment d'Amèrica ha canviat profundament l'antiguitat. Penseu: no tindríem el Big Mac ", ha declarat.
Per Hawking, l'exploració espacial hauria d'incloure la creació d'una base permanent a la Lluna en el curs dels propers 30 anys, així com el desenvolupament d'un nou sistema de propulsió per portar l'home més enllà del sistema solar.
Hawking, que pateix esclerosi lateral amiotrópica i ha d'utilitzar un sintetitzador de veu, ha destacat que "partir a la conquesta de l'espai tindrà un efecte encara més gran. Va a canviar completament el futur de la raça humana, i fins i tot podria determinar si tenim un futur ", ha destacat.
Els viatges espacials "ens permetran tenir una millor perspectiva sobre aquests problemes, i tant de bo ens uneixin per enfrontar-nos a un desafiament comú”

______________________________

ÀLEX MONTAÑO 1 er A

La meva noticia tracta del que he observat les pasades setmanes per televisió sobres el robatoris a Premià de Dalt :

Del que parlaré és d'uns robatoris que s'han dut a terme a la localitat de Premià de Dalt ,durant l'any passat va haver una mitja de 80 robatoris en aquest poble .

S'ha arribat a dir que els lladres entraven quan les famílies anaven a buscar al seus fills al col·legi o quan els inquilins eren a casa o per la nit.

El que se solen emportar són majoritariament joies i diners .

La gent amb aquests robatoris ha decidit posar cameras de seguretat per filmar els lladres .

Alguns veins de la zona han dit que tenen por de que els robin per aixó posen cameras de seguretat-

Per què hi ha tants robatoris en aquesta zona ? I no tant en un altre poble?

_______________________________

què pots comentar de les notícies de ciències que m'heu enviat?

són de fonts fiables?

saps qui les ha escrites?

són escrites per científics, periodistes, periodistes científics, ni un ni l'altre?

quina estructura tenen els textes?

quin llenguatge fan servir? Utilitzen molts de tecnicismes?

DE QUÈ ESTÀ FORMADA LA MATÈRIA?

2010-02-03T03:00:00.000-08:00

ELEMENTS I MOL·LÈCULES
He trobat aquest document on podreu trobar moltes de les coses que hem anat parlant a classe.
Us en faig un índex perquè és un document molt complert i no cal que hi feu una ullada a tot. Us servirà per batxillerat però ara només m'agradaria que us servís per posar exemples al que hem parlat a classe. Si hi feu una ullada amb calma, segur que us aclareix molt les coses.

Us indico el número de full on trobareu la informació.
Així ja podeu anar directe a mirar el que us correspon.

-Composició Éssers vius 1
-Elements 2-3-4-5-8
-Molècules 11
-Molècules inorgàniques (aigua) 12-13-14-15-16
-Molècules inorgàniques (sals minerals)16-17-18-19
-Molècules orgàniques (glúcids)21-22-28-35-36-37-38-41-42-43-45
-Molècules orgàniques (lípids) 47-48-49-50-54-55-57-58-64-65-68
-Molècules orgàniques (proteïnes)71-73-83-84-88-90-91-92
-Molècules orgàniques (àcids nuclèics)

View more presentations from Fub.

I la matèri de l'Univers, de què està feta?
http://www.tv3.cat/pprogrames/quequicom/qqcSeccio.jsp?seccio=programa&idint=1930

Els lípids. En podries citar dos o tres? saps si són bons o dolents per la salut?
http://www.tv3.cat/pprogrames/quequicom/qqcSeccio.jsp?seccio=programa&idint=210

CÈL·LULES
Per repassar quins són els orgànuls cel·lulars podeu anar a visitar aquest espai web (molt senzill i clar) http://www.cellsalive.com/cells/cell_model.htm

Us adjunto també un esquema on podeu observar algunes cèl·lules diferenciades.

Ara que ja sabeu com es munta una preparació per observar al microscòpi és l'hora de començar a treballar amb imatges dels orgànuls de les cèl·lules.
Preparacions microscòpiques de les cèl·lules

I si encara no teniu prou entès com funciona un microscòpi, aquí podreu practicar amb un simulador.
-AMPLIAR L'OBJECTIU
-ENFOCAR MOSTRES GRUIXUDES

Et sonen les cèl·lules mare? saps que gràcies a les cèl·lules mare es probable que s'arribin a poder regenerar els òrgans?...
http://www.tv3.cat/pprogrames/quequicom/qqcSeccio.jsp?seccio=programa&idint=1510

ECOSISTEMA
Quin és l'ecosistema natural més proper que tenim? el coneixem prou? En coneixem la seva biodiversitat? a veure, escriu quins organismes conèixes...

http://www.tv3.cat/pprogrames/quequicom/qqcSeccio.jsp?seccio=programa&idint=1731

ESTUDI DE LA UNITAT MÍNIMA DE VIDA I LA SEVA COMPOSICIÓ

2010-01-24T16:31:00.000-08:00

La unitat mínima de vida és la cèl·lula.
Però ben bé què és una cèl·lula?
Quina morfologia la constitueix?
De què està formada?

Anem doncs a estudiar-la.
Cal en primer lloc elaborar un bon guió seguint el mètode científic.

Ara doncs cal començar per veure quina estructura mostren les cèl·lules.
Tot seguit us mostro una breu descripció de la part experimental de la pràctica. Tot i això, penseu que és important que cadascú treballi pel seu compte aquest part preparatòria d'investigació.

I quina és la composició química dels organismes?
ja sabem que tota la matèria de l'Univers es pot sintetitzar en una tàula periòdica que indica els elements que la composen.
Aquests elements combinats entre sí donen lloc a molècules.
Si formen part dels éssers vius les anomenarem molècules orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nuclèics). De ben segur que us sonen si observeu una mica els envasos de productes alimentaris (cereals per exemple).
Bé, però no cal oblidar que els éssers vius no estan només format de molècules orgàniques. Saps de què més estàn formats?

Si la resposta a la pregunta anterior ha estat d'aigua i sals minerals molt bé.
Així doncs començarem a anar pensant com podem detectar la proporció d'aigua i la presència o no de glucids i lípids en la matèria orgànica (aliments en aquest cas).

ELS ÉSSERS VIUS

2010-01-11T02:53:00.000-08:00

Avui comencem a conèixer els éssers vius.
Ja hem après que observar és una bona èina per entendre el món on vivim.
La qüestió és saber observar al nivell que toca.
Avui preguntant què era un corall algú ha dit que era una planta. Si que s'hi pot semblar però analitzant bé el corall i la planta veurem que no tenen res en comú.

Així doncs, què hem d'observar?
Hi ha moltes coses a observar i moltes d'aquestes variables que podem observar ens ajuden a classificar els organismes en REGNE - FILUM - CLASSE - ORDRE - FAMÍLIA - GÈNERE - ESPÈCIE

La ciència que estudia les classificacions s'anomena Taxonomia.

Si posem l'exemple d'un llop, un orangutà, un ximpanzé, un ésser humà, un corall,... quina és la seva taxonomia?

llop
orangutà
ximpazè
ésser humà
corall
Pi pinyer
Alzina
Posidònia oceànica
Fetge de vaca
Clostridium difficile
Estreptococ de Fehleisen

ALBERT:
"i les algues? què són? Tinc un dubte i és que trobo que alguns són Plantae i haviem vist al llibre que són Protoctist. Com ho resolem això?"

GEMMA (biòloga):

"Això dels 5 regnes de margulis, avui en dia ha canviat una mica, però encara es manté, només que el regne monera, ara equival als procariotes. Mira't això http://es.wikipedia.org/wiki/Monera.

Veuràs que la diferència està en si tenen nucli veritable (eucariotes) o no en tenen (procariotes). Així doncs, dintre dels eucariotes tens Animal, Planta, Fongs i Protistes; i dintre de procariotes, doncs procariotes, que són les moneres.

Al ser la diferència a nivell de nucli, et trobes algues que poden pertanyer als dos regnes, ja que les algues, s'entenen com a tots els organismes fotosintètics que viuen a l'aigua, independentment del seu nivell d'organització. És a dir, que seria una classificació feta pel modus de vida més que per les seva organització morfològica.

Una alga que sigui un cianobacteri, pertenyerà al regne de les moneres, mentre que una alga que sigui un feòfit (com els sargassos i les altres grans algues brunes) seran protistes.

El regne protista és una mica calaix de sastre http://es.wikipedia.org/wiki/Protista, són eucariotes que no poden incloures dintre de plantes, ni fongs ni animals, però també és un grup artificial. En el fons, representants d'aquest grup, a nivell filogenètic, estan emparentats amb altres grups. Però això no ho pots pas dir.

Quedat amb la diferència entre eucariotes i procariotes (o moneres). Dintre d'eucariotes, els protistes són per exemple les algues vermelles o les brunes.´És important que diferenciin que hi ha algues procariotes i altres eucariotes.

Ah! Les plantes provenen dels cloròfits o algues verdes, que tenen clorofil·la a i b, igual que les plantes superiors, i beta-carotens. De fet, són les algues que es troben més a la superficie. Mentre que els rodòfits (algues vermelles),amb pigments diferents, són les que estan més profundes."

Avui també a classe demanant si ens assemblavem als ximpanzès molts han dit que sí però rient (suposo que perquè penseu que som més intel·ligents que ells).
Us proposo un joc. Heu de clicar el punt i després intentar premer els quadrets seguint l'ordre ascendent dels números que han sortit a la pantalla.
Primer ho proveu uns quants cops i després us fixeu com ho fa l'Ayumu, un ximpanzè de 7 anys d'edat.

http://games.lumosity.com/chimp.html

Com ha anat l'experiència?

La qüestió no és ser més o menys intel·ligent sinó que el cervell del ximpanzè actua amb altres prioritats que el nostre. Diguem que el nostre cervell decideix no gastar energia (hidrats de carboni, oxigen, àcids nucleics...) en encertar tots els números (tot i que alguna neurona te aquesta informació exacte perquè el nostre cervell l'ha captada) i guarda energia per si cal fer alguna altra cosa.

per concloure el 1r trimestre - un treball personal

2009-12-20T23:34:00.000-08:00

Bé, fins aquí hem treballat per conèixer la matèria i l'Univers. Per acabar de sintetitzar els nostres coneixements d'aquests continguts us proposo:

Resum T.12 (p.200 ex. 55-56-57-58-59 ; P 201 lectura i tots els exercicis ; p. 198-199 ex. 35 i 48)

Resum T.13 (p.216 ex. 39 i 40 ; p. 217 lectura i exercicis 41-42-43)

Resum T.1 (p.20 ex 37 i 39 ; p.21 lectura i tots els exercicis)

Resum T.2 (p.37 lectura i tots els exercicis ; p.36-37 ex. 27 i 36)

A part d'això que us servirà per repassar tot el que hem fet, us animo que realitzeu un treball personal de síntesi del que hem estudiat aquest primer trimestre. Un treball centrat sobretot amb l'observació de l'entorn i no pas en la recollida d'informació d'internet.
Recordeu que és lliure i voluntari però el tindré en compte per la nota final de curs.

El límit per entregar els resums dels 4 temes més exercicis i el treball personal és el divendres 15 de gener de 2010.

per despedir aquest any i conèixer algú que va ser destacat en l'observació de la natura us adjunto un record a una persona que ens ha deixat aquest 2009.
El Dr. Jordi Sabater Pi, que va estudiar la natura des de l'observació, allò que tant us insisteixo que cal aprendre. No va anar a la universitat fins als 40 anys però abans el que havia fet era cultivar-se com a bon observador.

Que tingueu molt bones festes i millors observacions

Albert

alguns programes per conèixer el Dr. Jordi Sabater Pi... en parlarem tot tornant de vacances de nadal.

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5842
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22786
http://www.pcb.ub.cat/homePCB/live/ct/p3120.asp

Treball de ciències naturals

2009-11-24T07:24:00.001-08:00

Aquí pots trobar alguns dels elements del Cosmocaixa que poden ajudar-te a contruïr el teu material de treball.

DIA DE TREBALL PRÀCTIC AL COSMOCAIXA

2009-11-20T07:23:00.000-08:00

dijous 26 de novembre anem a fer classe pràctica al Cosmocaixa. Sortim a les 8 del matí i tornem a les 5 de la tarda.

Cal portar:
- material de treball (bloc i llàpis, bolígraf,...)
- esmorzar i dinar

HORARIS DE TREBALL

-tecnologia- taller viu l'electricitat

09:30h grups a, b, c, d, e.

11:oo h grups f, g, h, i, j.

12:30 h grups k, l, m, n, o.

-ciències de la naturalesa - treball de grup i personal.
Aquesta setmana de classe repassarem els aspectes que hem treballat sobre la matèria, l'Univers i la Terra (biosfera, geosfera, hidrosfera i atmosfera). A partir del fet a classe, us explicaré el treball pràctic que realitzarem al Cosmocaixa.
Es treballarà per grups i caldrà que cada membre disposi de tota la informació que ha aconseguit el grup. No hi tornarem un altre dia al Cosmocaixa i per la setmana següent haureu d'entregar un treball. Per tant, aprofiteu per recollir la màxima informació perquè us pot servir per disposar d'un bon treball pràctic.

Explora les estrelles que poden tenir vida en els seus planetes. EXPLORAR UNIVERS
Explorar la Terra en busca de meteorits. EXPLORAR LA TERRA.
Explorar el subsòl terrestre. INICIA LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ.
Conèix la importància de la comunicaciò. TROBA EL TRESOR.

GUIA I GRUPS DE TREBALL DE CIÈNCIES.

NO US DEIXEU L'AUTORITZACIÓ. LÍMIT D'ENTREGA EL DIMARTS.

MATERIALS -PROPIETATS I DIVERSITAT-

2009-11-01T12:43:00.000-08:00

L'Univers i el Sistema Solar- Presentacions

2009-10-24T23:42:00.001-07:00

COM FER UN TREBALL (PÓSTER)

2009-10-20T02:04:00.001-07:00

figura 1. Aspecte base on es mostra com ha de ser el poster tant pel que fa a elements com a distribució.

L'únic aspecte que podeu variar és la distribució del text (mida 14) i les figures o taules que continguin, però ni el format de títol (mida 26), ni els vostres noms (mida 18), ni el de l'institut i any(mida 18), ni les paraules clau (mida 14), ni la bibliografia (mida 14) pot ser variada de com es mostren distribuides a la figura.

ATENCIÓ A TOTHOM!!!!!!
Cal fer el treball amb calma. Voler acabar ràpid no us portarà a cap bon lloc.
Llegiu bé tot el que s'explica en aquest document.
Teniu temps, ara us explico com baixar-se el programa, com guardar-ho, etc...
no acceptaré cap treball enviat abans de les 16h. de la tarda del divendres 23 octubre 2009.
El límit d'enviament és dimecres 28 a les 15h.
NO S'ACCEPTARÀ CAP FORMAT DE TREBALL QUE NO SIGUI .JPG

----POSSIBLES DUBTES RESOLTS---

--SI NO TENIU OPEN OFFICE I EL VOLEU DESCARREGAR I INSTAL·LAR--
Cliqueu aquest enllaç (DESCARREGAR OPEN OFFICE GRATUÏT) i trieu el vostre sistema operatiu. Aleshores es començarà a descarregar el programa. Instal·leu-el i seguiu el següent pas. FEU AQUEST PAS DESPRÉS D'HAVER PARLAT AMB ELS VOSTRES PARES PER TAL D'ACORDAR LA INSTAL·LACIÓ DEL PROGRAMARI NOU.

SI TENIU OPEN OFFICE INSTAL·LAT AL VOSTRE ORDINADOR
- encara ho teniu més senzill que amb powerpoint.

- redactar el treball seguint l'exemple que teniu a la figura 1.
- anomeneu el document igual que el títol del vostre treball sense accents, ni apòstrofs, en minúscules.
- un cop el treball és fet, cal anar a:
*FITXER
*EXPORTAR
*TIPUS DE FITXER JPEG
i es guarda directament el document en format jpg al lloc on vulgueu.

SI TENIU POWERPOINT INSTAL·LAT AL VOSTRE ORDINADOR
- redactar el treball seguint l'exemple que teniu a la figura 1.
- a l'hora de guardar cal seguir:
*ARXIU
*GUARDAR COM
*FORMAT (JPG)
se us formarà una carpeta al lloc on ho guardeu i dins hi haurà una imatge amb extensió jpg.
Cal que poseu el nom del treball al document jpg.
Anomeneu el document igual que el títol del vostre treball sense accents, ni apòstrofs, en minúscules. l'envieu.

EXPEDICIÓ CIENTÍFICA A L'ÀRTIC - CARLES PEDRÓS

2008-04-28T09:49:00.000-07:00

Comença el seguiment d'una expedició científica a l'Àrtic

Carles Pedrós

Des d'ara i durant 6 setmanes, el microbiòleg Carles Pedròs Alió estarà embarcat dalt el trencaglaç canadenc Amudsen. Des d'allà ens anirà explicant els seus treballs de recerca, i molt especialment els efectes del canvi climàtic a l'Àrtic. Les seves explicacions, fotografies i vídeos es publicaran al web recercaenacció.

Com sempre, hi ha oberta la possibilitat de fer preguntes al investigador, de realitzar un experiment i resoldre un enigma científic.

La tasca que du a terme Carles Pedrós Alió s'emmarca dins el quart Any Polar Internacional, considerat com la iniciativa científica més important que mai s'hagi dut a terme. Carles Pedrós és autor del llibre Desert d'aigua. Crònica d'un científic varat a l'Àrtic.
El seguiment d'aquesta expedició es clourà el dia 5 de juny.

PER TREBALLAR AQUESTA EXPEDICIÓ HO FAREM A TRAVÉS DEL TEMA 7 ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS.

avui he conegut una gran persona i científic. JORDI SABATER PI

2008-04-22T14:33:00.000-07:00

Potser a molts no us sonarà gens el nom. No us penseu que jo fa massa més anys que el conec, però si us dic la paraula Floquet de neu... ara si que sabeu de qui puc estar parlant!

Doncs l'anècdota de Floquet de neu, fa que ara us estigui presentant aquest científic.

Com diu ell mateix, aquí ens hem quedat amb l'anècdota però el més interessant és totes les altres coses que ell ha anat descobrint i diria més, les coses que ell s'ha anat trobant pel simple fet de saber OBSERVAR.
OBSERVAR, tal i com us vinc dient des de fa molt temps és la clau de tot plegat.

Dues frases m'han quedat de la xerrada que ha fet avui dimarts dia 22 d'abril 2008 a Calella:
-Si observes, conèixes. Si conèixes, estimes. Si estimes, protegeixes.
-La matèria es torna conscient a ella mateixa. Som la única espècie coneguda que és conscient que estem formats d'àtoms, per tant, conscient de qui és i de com esta feta ella mateixa.

Us presento el Sr. Jordi Sabater Pi.
Jordi, aquí tens els meus alumnes i lectors de bloc...

espero que l'aventura que us explica en aquest vídeo us faci creure que en cadascú de vosaltres hi ha un petit gran científic amagat...

si no veieu bé el vídeo entreu aquí

PROGRAMA L'ESTENEDOR DE CIÈNCIA - RÀDIO TERRAT

2008-01-28T06:27:00.000-08:00

Com fer ràdio?

A partir del programa Audacity podeu muntar un programa de ràdio entre 2 o 3 o fins i tot de forma individual, amb entrevistes, reportatges, etc.
Us adjunto un enllaç on hi trobareu arxius de sons que us aniràn molt bé per què el vostre programa de ràdio sigui professional. La resta l'heu de posar vosaltres fent que els continguts siguin de nivell.
http://www.xtec.cat/xtecmedia/radio/bibliosons.htm

Escolta alguns dels programes que hi ha més avall per si et vols inspirar.
I pensa que fer ràdio és per disfrutar però sempre amb la finalitat de mostrar alguna cosa als altres. No t'oblidis que això és per ser escoltat.
Espero els vostres treballs.

Tot seguit us presentem els programes de ràdio terrat, programa l'estenedor dedicat en aquesta ocasió a la ciència.

Esperem que sigui del vostre interès.
podreu trobar més informació de les llunes de l'any i els productes de temporada al web del Parc Agrari del Llobregat

GENER

FEBRER

MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

Documentació dels programes:
GENER Cristina Baena i Joana Camps
FEBRER Marta Fàbregas
MARÇ Adrian Garcia i Pepe Faura
ABRIL Ivàn Garcia i Rolando Ginés
MAIG Camila Moreno i Clàudia Hernández
JUNY Aida Navarro
JULIOL Elisabeth Picazo i Jose Manuel Paniagua
AGOST Patrícia Pino i Wilther Pinargote
SETEMBRE Roc Pont
OCTUBRE Sara Portero
NOVEMBRE Sandra Ruiz i David Vega
DESEMBRE Elena Oliver i Jesus Vivas

Direcció, edició i controls tècnics: Albert Arcas i Pons
Agraïments musicals: a XTEC Ràdio i als compositors David Estapé i Manel Valls

ELS ÉSSERS VIUS

2007-11-13T10:26:00.000-08:00

DIVERSITAT
Avui a classe s'ha parlat de molts temes tots ells relacionats amb el tema de la diversitat.
Us enganxo uns quants documents sobre el que hem estat parlant perquè us ajudi a completar els vostres apunts del tema.

I per començar, un aparcament de bicicletes a Suècia.

Què et sembla que al nord d'Europa es faciliti tant anar amb bicicleta i aquí sigui tan complicat el tema dels carrils bici, aparcaments, etc?
Escriu el teu comentari al blog.

ELS POLÍTICS NO ES POSEN D'ACORD : EL MEDI AMBIENT SEGUIRÀ DESPROTEGIT DAVANT LA CONTAMINACIÓ. Un dels factors que influeixen a l'hora de preservar la diversitat dels ecosistemes, com és la contaminació sembla ser que no interessa massa als polítics que no aconsegueixen posar-se d'acord per tal de disminuir els efectes contaminants.

PERÒ LA NAVEGACIÓ MERCANTIL SÍ QUE APOSTA PER UN NOU SISTEMA DE PROPULSIÓ MÉS ECOLÒGIC, EL VENT.
podeu veure més a la notícia de El Periódico i un vídeo de l'invent d'un estel en un vaixell.
el 18/12/2007 el programa "El medi ambient" fa un reportatge sobre la promoció de la bicicleta a Europa.

Europa promou la bicicleta

Tot i que milions de persones fan servir la bicicleta diàriament, aquest mitjà de transport està poc valorat en el medi urbà arreu d'Europa.

PROGRAMA "EL MEDI AMBIENT" TV3 horari 14:20 de dilluns a divendres
Aquí podràs consultar tots els programes que han emès i llegir-ne un breu resum del tema.

*PETROLI (com estàn distribuides les reserves, com es consumeixen, ...)

**Posidonia oceànica (Planta marina)
**Caulerpa taxifolia (alga invasora)

***Vida a la zona abissal (notícia al diari El Periódico)

****Parc Nacional de Doñana (reserva natural)
****mapa del parc de Doñana

ESTUDI ECOLÒGIC DE LA DIVERSITAT
AL PETIT PRAT DE L'ESCOLA.

istribució dels grups de treball a l'àrea d'estudi.

GRUP1

GRUP2

GRUP 3

GRUP 4

GRUP 5

GRUP6

GRUP 7

GRUP 8

BIBLIOGRAFIA
diverses adreces on trobar més informació detallada de tot això.

GUIA DE PLANTES http://waste.ideal.es/primeraplantas.htm

LES MONERES http://www.xtec.net/~dnavarr7/bacteries.htm

LA VINYA http://www.xtec.net/recursos/ciencies/vinya/index.htm

PLANTES DE CATALUNYA http://www.xtec.net/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm

VEGETACIÓ BAIX LLOBREGAT http://www.xtec.net/crp-baixllobregat6/natural.htm

ESTUDI DE LES PLANTES http://www.botanical-online.com/lesplantes.htm

QUADRE RESUM DELS NIVELL D'ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA.

Prement aquí trobareu informació sobre el cos humà.

Pràctica d'0bservació microscopi
dijous 22 novembre 2007

QUÈ VA OBSERVAR ROBERT HOOKE?

PROTOCOL AL LABORATORI

Objectius
• Reproduir les primeres observacions que es van fer al microscopi òptic.
• Identificar les unitats estructurals dels éssers vius.

Introducció
L’estudi de l’estructura dels éssers vius al llarg de la història ha estat molt lligada a l’invent del microscopi. Un dels primers científics en fer observacions amb un microscopi construït per ell mateix va ser Robert Hooke. El primer que va mirar va ser un tall d’una làmina de suro a 40 augments... El que va veure el va sorprendre tant que va decidir dibuixar-ho i descriure-ho en un llibre que va publicar més tard. El que potser no sabia Hooke és que les seves observacions serien el punt de partida per a la formulació d’una de les teories més importants posteriorment per a la biologia: la teoria cel·lular, que postula que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
Nosaltres també reproduirem les seves observacions. Però abans de començar pensem.... D’on s’obté el suro? Prové d’algun ésser viu? És un teixit viu?

Material i Equipament
− Bata
− Microscopi.
− Portaobjectes, cobreobjectes, pinces, comptagotes, aigua.
− Material de neteja (escombreta, drap,...)

Procediment de treball al laboratori

a.- preparació del material (microscopi,...) i de la mostra a observar seguint les indicacions de la guia (es donarà el dia de la pràctica).
b.- realització experiència
Observació de l'epidermis de ceba.
- Observeu al microscopi la preparació d’una làmina de suro amb l’objectiu de 4 augments, el de 10 augments i finalment amb el de 40 .
- Anoteu el que aneu observant a la llibreta de notes.

c.- Endreçar el material al seu lloc, net, i ben guardat. En cas d'incidències comunicar-les al professorat.

d.- passar a net les observacions i realitzar les activitats que es proposin.

Tot treball de laboratori requereix unes normes en quan a actitud i treball que cal seguir de forma molt clara i responsable. Però tot i ser normes molt estrictes, no haurien de ser-vos extranyes o fora del sentit comú.
Adjunteu un comentari al blog (per grups de 2 o 3), on s'hi anunciin les normes d'actitud i de forma de treballar que cal respectar i seguir en tot moment per la màxima seguretat i aprofitament de la feina. No us oblideu de posar el vostre nom i cognoms al text que publiqueu.

dilluns
NOVA NOTÍCIA
Finalment aquí teniu aquest organisme marí unicel·lular visible a ull nu. Acetabularia s'anomena i en podreu trobar més informació si cliqueu damunt la imatge. Recordeu que la mida de l'Acetabularia és d'uns 5 centímetres d'allargada.
Classificació científica

Regne:	Plantae
Fílum:	Alga verda / Chlorophyta
Classe:	Ulvophyceae
Ordre:	Dasycladales
Família:	Polyphysaceae
Gènere:	Acetabularia

A part d'observar l'Acetabularia, el que farem avui serà conèixer una mica més les cèl·lules i veure com són amb més detall.

Aquí (http://lacelula.udl.es/imagesf.htm) trobareu imatges dels orgànuls cel·lulars obtingudes a partir del microscopi electrònic. Si moveu el ratolí per damunt les imatges, podreu veure a quin orgànul corresponen. Aprofiteu per dibuixar alguns orgànuls igual que heu fet amb el microscopi òptic (nuclèol, reticle endoplasmàtic, mitocondri,...)

LA TERRA

2007-10-29T11:53:00.000-07:00

Bé, ja hem arribat a la Terra. Després de viatjar per l'Univers i conèixer les propietats dels materials entrem a la Terra per investigar-ne els seus quatre grans grups de matèria - Geosfera, Atmosfera, Hidrosfera, Biosfera.
Per començar observem com és la terra, com es distribueixen la Geosfera i la Hidrosfera a gran escala. I mica en mica anirem reduint l'escala per estudiar-ne els detalls.
Si voleu observar la terra, existeixen dos grans elements per fer-ho que són:
- google map (aquí podreu trobar imatges en 2D)
- google earth (i si voleu veure imatges més dinàmiques en simulació de 3D us podeu instal·lar aquest programa gratuït. Sempre però, feu-ho amb el consentiment dels vostres pares.)

Aquest és un tema introductori als diferents blocs que estudiarem des d'ara i fins a final de curs referents a la terra.

Tot seguit podeu veure els pòsters elaborats pels diferents grups de treball durant 2 dies a classe i exposats en una tercera realitzats pels estudiants de l'IES Antoni Cumella de Granollers.

1r CONGRÉS CIENTÍFIC CIÈNCIES NATURALS GRUP B
Us adjunto els pòsters científics que heu presentat en dues fases. La primera imatge és la que vau utilitzar per exposar i la segona és la del pòster un cop acabat.

grup 1
Satèl·lit

grup 2
La superfície terrestre

grup 3
L'interior de la terra

grup 4
Biologia terrestre
grup 5
Biologia marina

L'UNIVERS

2007-09-24T03:34:00.000-07:00

Aquí teniu les dimensions relatives dels planetes, sol i altres estrelles de forma molt visual.

Respecte a la qüestió que us vaig plantejar de l'espectre d'ones, us poso aquestes dues figures per que ho pogueu entendre una mica millor.
la primera figura perquè ubiqueu els diferents tipus d'ones electromagnètiques i què les genera

La segona figura perquè veieu amb més detall l'espectre de la radiació visible.

Recordeu que és important tenir present els mètodes d'estudi directe on podem observar (amb els nostres sentits) el que volem estudiar, i els mètodes d'estudi indirecte on no observem directament sinó que ho fem a partir de la radiació que emet o que rebota el nostre motiu d'estudi.